Béla Bartok i la música de jazz

Béla Bartók és un dels compositors més originals i influents del segle XX. Entre les seves idees n’hi ha una que considero important des del punt de vista harmònic. Segons Bartók els contraris fan la mateixa funció tonal. A què es refereix el compositor al fer aquesta afirmació?

Primer dibuixem la “roda de quintes” amb les 12 notes a distància de quintes justes.

RODA DE QUINTES

Segons Béla Bartók, en tonalitat de DO la dominant és SOL , aleshores el contrari de SOL és a dir REb, també fa el paper de dominant de la tonalitat de DO.

Així doncs imaginem una de les cadències més utilitzades: II menor - V major 7ma - I

Rem - SOL7 - DO

En aquest exemple l’acord de SOL7 fa la funció de “dominant”. Segons la teoria de Béla Bartók, el contrari de SOL, és a dir REb també fa la funció de dominant. Així dons, a l’exemple anterior podem substituir l’acord de SOL7 pel de REb7 de forma que la successió "sotsdominant - dominant - tònica podria ser:

Rem - REb - DO

Curiosament Bartók va arribar a la mateixa conclusió que varen descobrir als Estats Units a l’hora de teoritzar sobre l’harmonia de Jazz. En la música de Jazz es fan servir acords de 7a.

Utilitzant els acords de sèptima el nostre exemple queda així:

Rem7 - REb7 - DO7M (*)

Què passaria si en lloc d’acabar en DO major ho fem en Do menor?. I si ho volem complicar més plantegen la hipòtesi que el Do menor sigui l’inici d’una nova cadència. Així doncs la nostra "roda d'acords" queda de la següent forma:

Rem7 - REb7 - Dom7 - FA7 - SIb7M

Si voleu investigar proveu també de substituir els acords de sotsdominant i de tònica per els seus contraris. Les possibilitats de crear "rodes d'acords" són molt grans i ... sempre funcionen!

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

(*) Acords de 7a menor excepte l’acord final que pot ser de 7ma major.