Els instruents de l'orquestra
La primera classificació d'instruments és la relativa a les veus humanes: Soprano, Contralt, també anomenat Alto, Tenor i Baix. Són les 4 veus de les corals mixtes: SATB
Què passa si volem fer música i ens falta una de les veus. Aleshores podem substituir la veu per un instrument que tingui el mateix registre. Per exemple en lloc de la veu de contralt podem tocar la flauta contralt, que vol dir una flauta que pot fer les mateixes notes que la veu d'una contralt. Hi ha molts instruments que tenen aquesta nomenclatura com el saxo alt, el saxo tenor, el clarinet baix, etc.
L'instrument que pot fer més notes diferents és el piano que té 88 tecles. Els instruments de l'Orquestra fan una part d'aquestes notes. De la mateixa forma que una pilota de ping-pong bota més depresa que una pilota de basquet, els instruments més petits fan les notes més agudes i els grans les més greus.
Si parlem de música clàssica, una de les formacions amb més repertori és el "Quartet de corda" que d'alguna forma ens recorda les 4 veus de les corals. En aquest cas són violí-1, violí-2, viola i violoncel. La tessitura del violí és molt gran i abasta les veus de soprano i contralt per això parlem de violí-1 per la veu de soprano i de violí-2 per la de contralt, la viola fa el paper de tenor i el violoncel de baix.
L'"Orquestra de corda" és un quartet ampliat. En lloc d'un sol músic, tenim un grup de músics tocant cada una de les parts de forma similar al que fan les corals. A més incorporem el contrabaix per donar més profunditat als baixos.
A la segona meitat del segle XVIII l'Orquestra de Corda es converteix en "Orquestra de Cambra" afegint algun instrument de vent com l'oboè i la trompa. L'Orquestra de cambra es va ampliar sobretot a Mannheim i a Viena a finals del s. XVIII amb trompeta, fagot i clarinet. Aquest tipus d'orquestra de cambra també s'anomena "Orquestra clàssica" perquè correspon històricament a l'Època Clàssica (entre 1750 i 1800 aproximadament). Els trombons només s'utilitzaven per doblar les veus del cor en música religiosa perquè les corals de l'època comptaven amb pocs cantaires.
El següent pas va ser l'Orquestra Simfònica amb les diferents famílies instrumentals que sempre es col·loquen juntes a l'hora de fer concerts: Vent-fusta (flauta, oboè, clarinet i fagot), Vent-metall (trompa, trompeta, trombó i tuba), Corda ( violí, viola, violoncel i contrabaix) i Percussió amb una gran varietat d'instruments.
Per cert l'orquestra simfònica i filharmònica és exactament el mateix. La diferència és més administrativa que musical. Filharmònica vol dir sense ànim de lucre. Antigament les orquestres anomenades "Filharmòniques" comptaven amb més músics que les "Simfòniques". Avui en dia no hi ha cap diferència.