April 28, 2020

March 29, 2020

February 25, 2020

November 12, 2018

March 6, 2018

February 11, 2018

Please reload

Recent Posts

Els segadors

July 1, 2016

L’himne nacional de Catalunya és la cançó popular “Els segadors”. El fet de ser una cançó popular i d’estar en tonalitat menor és un fet del tot inusual. La majoria dels himnes estan en tonalitats majors i són composicions fetes expressament per aquesta finalitat.

 

La primera aparició impresa de la versió musical d’Els segadors, data de 1892 en l’edició de l’antològic i importantíssim volum “Cançons Populars Catalanas recollidas y harmonisadas per Francisco Alió”. A aquesta versió va ser aplicat, l’any 1899, el text d’Emili Guanyavents - que conservava la tornada d’Ernest Moliné -, guanyador del concurs organitzat a tal fi per la revista “La Nació Catalana”.

 

D’aleshores ençà, i en el transcurs d’un centenar d’anys, Els segadors ha viscut una intricada història, fins a imposar-se d’una manera multitudinària i invencible com a himne de Catalunya. I en l’etapa més recent de la nostra història, des del moment mateix del restabliment de la Generalitat, s’ha generalitzat en la societat catalana l’ús d’Els segadors com a himne oficial. Tant les institucions públiques i privades com el poble en general li han conferit aquest caràcter d’una manera indiscutida. Finalment, circumstàncies excepcionals de gran projecció exterior, com és el cas dels Jocs Olímpics de Barcelona, han consagrat l’ús d’aquesta cançó com a himne oficial de Catalunya, de manera que també de fora estant és percebut per tothom amb aquest caràcter

 

..............................................................................................

 

Extracte de la “LLEI 1/1993, de 25 de febrer, de l’himne nacional de Catalunya” publicada el 3 de Març del 1993 al Butlletí oficial de la Generalitat de Catalunya:

 

“L’himne nacional de Catalunya és la cançó popular Els segadors -elaborada a partir d’una melodia tradicional i d’un romanç anònim del segle XVII -, segons la transcripció musical de Francesc Alió, del 1892, i el text d’Emili Guanyavents, del 1899, en la versió adjunta”.

 

Share on Facebook
Share on Twitter
Please reload

Please reload

Archive