Forma sonata

La majoria de persones poden recordar una melodia o un ritme, fins i tot hi ha molta gent que pot identificar una seqüència d’acords com la del “Cànon de Pachelbel” o la “Roda de blues”. Per descobrir la “forma musical” cal imaginar l’obra musical en la seva totalitat i això és molt més difícil.

Abans del segle XVIII, a paraula SONATA volia dir obra musical per a ser “sonada” en un instrument, mentre que CANTATA era per música vocal i TOCATA eren obres per instruments de teclat.

En el segle XVIII la paraula SONATA va cambiar de significat. Servia per definir una obra organitzada en tres o quatre moviments amb una organització determinada. Així doncs quan parlem de “sonata” ens referim a una obra per instrument solista. Quan l’obra és per orquestra en diem “simfonia”. Dit d’un altra manera, una “Simfonia” és una “sonata” per orquestra.

Per crear encara més confusió tenim la "FORMA SONATA" que no té res a veure amb el que hem dit abans. La FORMA SONATA és una forma musical en tres parts: "exposició, desenvolupament i reexposició". La FORMA SONATA es pot enriquir amb transicions, modulacions, codes ... per tal d’adaptar-se a les idees del compositor.

La FORMA SONATA és la forma musical que tenen els primers temps de les "Sonates" per a instruments solistes i les "Simfonies" per orquestra. Com que aquesta característica és important, utilitzem la mateixa paraula per definir dos conceptes molt diferents: una forma musical i un tipus d'obra.

La forma sonata proporciona l’equilibri i el contrast necessari per fer una obra musical de certa envergadura.