L'acústica
Una representació gràfica pot ser molt útil per interpretar la realitat. Per un arquitecte, el plànol d'un edifici és millor que una fotografia. Per un músic és millor estudiar la partitura que escoltar-ne una gravació.
Una forma d'analitzar una partitura complexa és pensar en un espai de tres dimensions. La línia horitzontal correspon a la melodia i el ritme: La línia vertical correspon a l’harmonia que es produeix amb la combinació de les diferents veus. La tercera dimensió ve donada per la sonoritat, la densitat de so, el timbre i el color que donen a la música la combinació de diferents instruments i els diferents plans sonors (melodia, acompanyament, fons harmònic ...). També podem analitzar altres aspectes com l’estructura de l'obra i la forma musical. La nostra feina és la de "recrear" l'obra i en aquest sentit l'acústica de la sala de concerts té molta importància.
No és el mateix fer un concert en una església romànica que té molta ressonància que fer-lo en una sala d'actes amb moqueta al terra i cortines a les parets. Una sala molt "seca" convida a tocar més ràpid i tocar les notes més llargues, més "tenuto". En una sala amb una acústica molt ressonant és millor tocar una mica més lent i articulat.
En aquest sentit els compositors del barroc, a la primera meitat del segle XVIII, eren verdaders tècnics de so perquè coneixien molt bé el volum que pot donar cada instrument i l'acústica de la sala on s'interpretava l'obra. Avui dia, amb la música feta per ordinador, es poden falsejar les relacions entre instruments de forma que per exemple la melodia feta per la flauta estigui acompanyada per unes trompetes i trombons, la qual cosa seria impensable en un entorn acústic (sense micròfons ni amplificadors) perquè l'equilibri és impossible.
Un dels directors més importants del segle XX, el mestre Sergiu Celibidache ho tenia molt clar. Deia que la música s'havia d'interpretar en funció de l'acústica de la sala, per això no va voler gravar mai un disc o un CD, perquè no sabia en quines condicions es reproduiria.
Aquest és un cas extrem però cal tenir en compte el lloc on s'ha de fer el concert. L'acústica de la sala ens pot influir a l'hora d'escollir el repertori a interpretar i la forma de fer-ho. En qualsevol cas, no oblidem de fer sempre una prova acústica per tal de donar les darreres indicacions i adaptar-nos a l'acústica del teatre.