Veus, instruments, orquestres

La primera classificació d’instruments és la relativa a les veus humanes: Soprano (S), Contralt (A), Tenor (T) i Baix (B). Són les 4 veus de la majoria de corals mixtes.

Què passa si volem fer música i ens falta una de les veus. Aleshores podem substituir la veu per un instrument que tingui aproximadament el mateix registre. Podem parlar de flauta contralt o de saxo tenor, etc.

Una família d’instruments és un conjunt d’instruments de sonoritat complementària i que abasten des de les notes més agudes a les més greus, des del registre de soprano al dels baixos. Podem dir que “les veus humanes” són la primera i més important família d’instruments però n’hi ha d’altres: Corda, Vent-Fusta, Vent-metall i Percussió.

A la família de la corda, el violí té un registre molt ample i pot fer perfectament les veus de soprano i de contralt. Així doncs el “Quartet de corda” una de les formacions musicals amb més repertori està format per: violi-1, violí-2, viola i violoncel que corresponen a les veus de S,A,T,B de les corals.

Orquestra de Corda formada exclusivament per instruments de corda (violí, viola, violoncel i contrabaix). Es repeteix l’esquema del quartet de corda amb el contrabaix que normalment fa la mateixa veu que els violoncels però a octava baixa per tal de donar més profunditat als greus.

A la segona meitat del segle XVIII l’Orquestra de Corda es converteix en Orquestra de Cambra afegint un petit grup d’instruments de vent: 2 oboès, 2 trompes i timbales. L’Orquestra de cambra es va ampliar sobretot a Mannheim i a Viena a finals del s. XVIII amb 2 trompetes, fagot que feia el mateix paper que el violoncel i amb la incorporació del clarinet. Aquest tipus d’orquestra de cambra també s’anomena “Orquestra clàssica” perquè correspon històricament a l’Època Clàssica (entre 1750 i 1800 aproximadament). Els trombons només s'utilitzaven per doblar tres veus del cor (A,T,B) en música religiosa.

El següent pas va ser l’Orquestra Simfònica amb les diferents famílies d’instruments al complet: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots / 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, tuba / Corda / timbales, percussió (caixa, bombo, plat ...).

A la formació simfònica podem afegir altres instruments com l’arpa, el piano, el saxo ...). Tenint en compte que per qüestions d’equilibri es recomana el doble d’instruments de corda que de vent, l’orquestra simfònica està formada per més de 50 músics.

També existeix l’Orquestra simfònica amb 3 músics de cada instrument de vent: 2 flautes i flautí, 2 oboès i corn anglès, 2 clarinets i clarinet baix, 2 fagots i contrafagot. Aquesta formació necessita també més corda per tal de mantenir l’equilibri sonor. Estem parlant d’orquestres amb més de 80 músics.

Per cert l’Orquestra simfònica i filharmònica és exactament el mateix. La diferència és més administrativa que musical. Filharmònica vol dir sense ànim de lucre, normalment eren associacions de músics que formaven una orquestra. Avui en dia no hi ha cap diferència.