April 28, 2020

March 29, 2020

February 25, 2020

November 12, 2018

March 6, 2018

February 11, 2018

Please reload

Recent Posts

Espectador passiu vs espectador actiu

September 1, 2016

Al llarg del segle XX els mitjans de producció han necessitat persones amb una formació molt especialitzada i persones que apliquessin el seu esforç a diferents tasques repetitives per tal de fer productives grans cadenes de muntatge i grans estructures burocràtiques.

 

La societat del segle XXI i concretament el tipus d’empresa més avançada tecnològicament necessita uns treballadors amb unes habilitats molt diferents. Es necessita un perfil de persona més creativa, amb bones capacitats d’adaptació a l’entorn sempre canviant, amb la capacitat de treballar en grup i que aporti un valor afegit al seu lloc de treball. Fa pocs anys ningú posava en el seu “currículum vitae” que tocava un instrument musical i en canvi actualment, es considera un mèrit a l’hora d’accedir a certs llocs de treball.

 

Les persones necessiten una formació bàsica general, una formació molt especialitzada que les faci competitives en el món del treball i una formació artística que les ajudi a ser creatives en la seva vida laboral i en la seva vida particular.

 

El gran físic Albert Einstein que tocava molt bé el violi va dir que sense la música no hauria descobert la teoria de la relativitat.

 

Aquest canvi en la societat també ha portat un canvi en el consum cultural i un canvi en l’actitud del públic en general.

 

Fa uns anys la gent no tenia accés a segons quin tipus d’espectacle. L’única forma d’estar al dia era viatjar a les ciutats d’origen o bé portar la companyia a la pròpia  ciutat. Avui dia aquesta necessitat de coneixement d’una obra o d’una formació ha passat a un segon terme perquè les xarxes de comunicació permeten conèixer qualsevol tipus d’espectacle i qualsevol obra interpretada per les millors orquestres del món amb la comoditat de fer-ho des de casa.  Actualment l’interès del públic no és conèixer una obra sinó viure una experiència que pot arribar a ser transcendent.

 

El públic vol viure l’espectacle com a seu. S’ha de sentir identificat amb els artistes. Vol ser un espectador actiu i no passiu. Li agrada interactuar i ser protagonista.

 

És molt simptomàtic que l’OSSC té una recaptació en taquilla molt més alta que en els concerts de l’OBC al mateix Teatre-Auditori. Això no succeeix perquè l’OSSC sigui millor que la de Barcelona, passa perquè la gent se sent identificada amb l’Orquestra de la ciutat i perquè viu l’Orquestra com a pròpia. Al públic també li agrada pensar que li oferim un concert pensat expressament per a ell.

 

La participació, la vivència, el fet de sorprendre i el fet de fidelitzar l’espectador es pot fer des de la proximitat, des de la col·laboració. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya és una gran orquestra però no aporta a les escoles de la ciutat, als joves músics i en general als ciutadans de Sant Cugat el valor afegit de  l’Orquestra Simfònica Sant Cugat.

 

 

Share on Facebook
Share on Twitter
Please reload

Please reload

Archive