Mozart (1756-1791)
En el segle XVIII no hi havia radio ni TV ni "wats'up" ni "play station" ni "mp3" ni xarxes socials ni internet ni electricitat. Si el rei volia fer una festa per celebrar l'aniversari de la seva filla, l'única solució era tenir els músics tocant en directe. Tampoc es podien comprar partitures amb la qual cosa el millor era disposar d'un compositor personal al servei del rei. Així doncs, el rei tenia un "mestre de capella" que era el compositor i uns músics que formen la "capella" al seu servei. Els millors músics de l'època treballaven a la cort o per l'església. El compositor era com un cuiner. Feia música per consum immediat. Si aquella setmana era l'aniversari de la filla del rei el "mestre de capella" componia danses per la festa d'aniversari. Si aquella setmana el músic que tocava la viola estava malalt, el "mestre de capella" componia una obra sense aquest instrument. El pare de Mozart era un gran pedagog. Leopold Mozart va escriure mètodes per aprendre a tocar el violí. Molt aviat va descobrir el talent musical del seu fill fins al punt de dedicar-se exclusivament a la seva formació. Leopold Mozart va ensenyar al seu fill Amadeus tot el que sabia i a més el va portar de viatge per diferents corts europees per tal de mostrar les habilitats musicals del seu fill i també perquè Mozart tingués l'oportunitat d'estar en contacte directe amb els millors músics de l'època que treballaven a la cort.. La vida de Mozart va ser un "màster" constant i va poder aprendre amb els millors músics del moment. Condicions naturals extraordinàries, una formació d'altíssim nivell i un esperit inquiet van fer de Mozart el gran compositor que va ser. Mozart va aprendre primer a llegir una partitura que un text. Encara no sabia llegir i ja tocava el piano. Quan pensava una melodia li veien al cap les notes. Tenia l'oïda absoluta. Sentia o imaginava un so i automàticament reconeixia la nota exacta del piano. Quan pensava una música la veia amb les notes escrites però no només això sinó que també sentia com funcionava l'harmonia: acords, modulacions i cadències. La forma de compondre de Mozart era pensar i construir la música en el seu cap i quan ho tenia clar en el seu cervell es posava a escriure com un boix. El més sorprenent és que quan escrivia ho feia directament a tinta sense cap correcció. Hi ha compositors famosos per 1 obra com "Carmen de Bizet. En canvi en Mozart passa el contrari, es parla de Música de Mozart perquè Mozart és un segell de qualitat. Mozart va escriure 621 obres entre les quals hi ha Simfonies, Concerts, Divertiments i Serenates, Sonates i Música de cambra, Música per quartet i orquestra de corda, Obres per a piano, Música religiosa, Àries i 19 òperes entre les quals destaquem: Les noces de Figaro, Don Giovanni i La Flauta Màgica. La integral de la música de Mozart editada el 2006 amb motiu del 250 aniversari del naixement de Mozart consta de 170 CD's Si volem copiar la música de Mozart i hi dediquem 8 hores diàries, necessitarem molts anys de feina. Mozart primer ho va imaginar i després ho va escriure i només va viure 35 anys. La música de Mozart és difícil d'interpretar per una raó molt senzilla. Sona bé encara que es toqui malament. És tan organitzada, tan harmònica, té unes melodies tan inspirades que encara que s'interpretin en tempos no apropiats o en equilibris que no són els correctes, sempre sona bé. Això produeix una fascinació en el públic i en els intèrprets però de fet la música de Mozart és difícil d'interpretar perquè té un impuls vital i una imaginació que supera els esquemes establerts. La música de Mozart és emocionant, commou. Només cal veure la pel·lícula Amadeus (Dir.: Milos Forman - 1984). Gràcies a l'èxit d'aquesta pel·lícula i a l'"Any Mozart" que es va celebrar el 1991 amb motiu del 200 aniversari de la mort del compositor de Salzburg, es va instaurar la idea que cal celebrar els aniversaris dels compositors. Fins i tot amb això Mozart ha marcat el camí a seguir. La música de Mozart és delicada i s'ha de tocar amb molta precisió, articulació, afinació, ritme, equilibri. Després de tocar Mozart les orquestres són millors. En els concerts es produeix una estranya connexió entre la música i el públic perquè Mozart connecta, commou, emociona i el més curiós del cas és que això passa en col·lectius de diferents procedències, nivell d'estudis i edat. El divendres 22 de setembre l'Orquestra Simfònica Sant Cugat presenta el 1r concert de la "Temporada 2017-2018" al Teatre-Auditori Sant Cugat. Es tracta d'un concert dedicat exclusivament a W. A. Mozart amb dos solistes de prestigi internacional: Gerard Claret com a concertino-director i Patricia de No com a flauta solista. Us hi esperem. JOSEP FERRÉ